Concert d’Antiplayax
Dilluns, 29 Desembre 2008
El divendres, vam estar al concert d’Antiplayax a l’Ateneu i vaig aprofitar per fer algunes fotos (ja feia temps que no anava a cap concert). Ja havia fet fotos a l’Ateneu així que sabia al que anava i no esperava treure res de trellat. Un local tancat i fosc com la boca del llop, únicament il·luminat per tubs fluorescents i durant el concert ¡sols un parell estaven encesos!
No obstant d’un temps cap per ací cada vegada que pense que es impossible treure una bona foto amb tan poca llum el 30mm em sorprèn amb el f/1,4. Així fou que vaig treure la càmera i el vaig muntar, que provar no costa res.
Com ja comença a ser costum fou una agradable sorpresa veure que les fotos anaven eixint i que no pintaven malament, no obstant la càmera té les seves limitacions i l’autofocus que mai a destacat per la seva velocitat amb condicions de llum tan escasses era desesperant i no permetia treballar prou de pressa i amb llibertat per agafar els moments.
Així que “de perduts al riu” si la cosa era fer fotos, anava a fer-les com fos, vaig desactivar l’Autofocus i vaig tirar d’enfocament manual, cal dir al meu favor que en condicions de llum tan escassa la profunditat de camps sembla augmentar (supose que perquè les zones nítides ho son menys). La majoria de fotos per tant tenen el focus on podem i un soroll increïble (que per comptes de reduir al postprocessat he intentat incrementar), personalment m’agrada com queda donat que em sembla molt acorde amb la música punk que vam escoltar, entenc però que és una opció personal i que pot no agradar-vos massa.
Per cert, aquesta última és la meva foto preferida i com totes les altres está tirada a 1/30s, f/1.4 i ISO 1600.
Podeu veure més sobre Antiplayax y escoltar les seves cançons al seu MySpace [d'Antiplayax].
PD:¡¡¡Passeu-ho be el cap d’any i que tingueu un feliç 2009!!!
Berfull 1a part, l’aldea
Dissabte, 06 Desembre 2008
El dissabte passat apareixia al Levante un article relatiu a l’aldea de Berfull, en que es denunciava que l’aldea estava en ruïnes i queia a trossos deia també l’ajuntament del Rafelguaraf (Berfull és una pedània de Rafelguaraf) demanava sis milions d’Euros d’ajudes a la Unió Europea per convertir Berfull en un complex turístic.
Jo que mai havia escoltat parlar d’aquesta antiga alqueria islàmica, formada per un sol carrer i que cap als segles XVI o XVII fou emmurallada (ara sols queda un arc que dona accés al carrer per l’extrem sud-est) i que com alguns sabran porte un temps cercant alguns temes per fotografiar me’n vaig anar carregat de càmera a veure que trobava.
La cosa resultà molt més interessant del que jo esperava, avui he anat de segon vegada i segur que en torne algunes més, de fet tinc prou esperances en que açò puga resultar en el tema que anava cercant per treballar a fons amb ell i fer un primer reportatge digne de dir-se així, ja veurem.
De moment us deixe amb algunes fotos de l’aldea en la segon part en pujaré de la resta de la història. Aprofite per denunciar des de ací i fins on arribe (desgraciadament no massa lluny) que aquesta aldea que podria tenir un muntó de usos sols amb uns pocs diners i bones idees estigui ara mateixa abandonada, a punt de desaparèixer convertida en un munt de ruïnes i que no es faça més que demanar diners a la UE per fer ¡Un complex turístic! Joder… el que hi ha que veure.
Coses que em fan un poc més feliç
Dilluns, 24 Novembre 2008
Joan en passà el meu primer mem (meme en castellà) fa ja alguns dies i jo he estat pensant quines poden ser eixes sis coses que em fan un poc més feliç, n’he pensat moltes, eixir a fer fotos, una bona cançó o un bon llibre, una bona estona amb el meu germà…
No obstant ahir pensava a la dutxa (és el meu lloc per pensar) sobre allò del Carpe Diem, vaig començar pensant sobre com per un temps (sembla que ja està en capa caiguda) fou la frase de moda, per camisetes, pegatines, chapes… i jo que soc tendisc a evitar modes (altra forma de estar a la moda) li vaig agafar un poc de mania.
Ara reflexionava sobre que el Carpe Diem no és tant el fer en cada moment el que t’abelleix que em sembla que és el que molta gent entén (o vol entendre, resulta molt còmoda aquesta filosofia que justifica fer el que et dona la gana a cada moment) sinó com indica és gaudir del moment, gaudir d’allò que estás fent, no fer alguna cosa específica per gaudir-la en eixe moment.
Immediatament vaig relacionar açò amb allò que ens indicaren al seminari de “Desarrolla tu potencial” fa ja un parell de caps de setmana per controlar l’estat emocional, amb intenció de mantenir-se emocionalment bé (en resum, content, alegre, positiu, optimista…). Els punt venien a ser mantenir pensaments positius i evitar els negatius, actuar [físicament] de forma positiva (dominar el cos per dominar la ment) mirar amunt, caminar amb decisió, moure’s… Evitar que ens afecten les coses que no podem controlar i centra-nos en allò que depèn de nosaltres, utilitzar un vocabulari positiu i usar una mena d’ancoratge emocionals que encara no he entès massa bé i no us puc explicar :(.
En fi, la meva resposta al mem és que em fa feliç no una dues o sis coses concretes sinó el fet de gaudir d’allò que estic fent, ja sigui estudiar, fer fotos o baixar a tirar la basura.
Com que no he seguit estrictament el mem em sap mal passar-lo a algú però tots els que teniu blog esteu convidats a continuar-lo de la meva part, l’original de Joan que segur serà millor exemple que aquest ací: http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/288
Els xiquets sembla que són els més capaços de mantenir-se sempre contents i il·lusionats amb la més petita de les coses. (Em bé al cap El Principito).
Rajoles, sol i platja ¿fi d’un regnat? [esbós]
Diumenge, 09 Novembre 2008
Vull fer fotos d’altra forma, fer reportatges més o menys complets i coherents, així que vaig cercant temes, idees… i mentre espere que Alberto em comente que és això que deia als comentaris del post d’ací baix (em tens en suspens xD) he anat pensant un parell de temes i volia deixar-vos un petit esbós de la primera de les idees.
Al anys seixanta amb la fi de la autarquia i la relativa obertura de Espanya al exterior augmentà el nombre de turistes que venien a les platges a gaudir del sol i dels preus baixos pel poc valor de la pesseta. Amb açò moltes ciutats costeres que fins aleshores havien estat poc més que pobles de pescadors començaren a construir apartaments i hotels on els estrangers i també el Espanyols (aprofitat la bonança econòmica) compraven l’apartament per passar l’estiu.
Durant més de 40 anys s’han fet aberracions increïbles, s’han destruït paratges únics, s’han substituït dunes per passejos marítims i s’ha ocultat la mar darrere de grans edificis. Ara amb la crisi sembla que tot açò queda al menys en pausa. Sembla un bon moment per fer una mirada i comprovar que ha passat. La meva idea consisteix a triar 3 o 4 ciutats properes que siguen representatives i mostrar-les.
Click a les fotos per veure-les en gran.
Aquestes quatre fotos estan fetes Cullera i són una idea d’una possible estètica per al projecte, estan preses amb valor de ISO alt i processades de forma prou “violenta” per aconseguir imatges “dures” i amb molt de gra (soroll que diuen alguns xD). ¿Que us sembla la idea? ¿I les fotos? ¿Com ho faríeu vosaltres?
Ampliant horitzons
Dimecres, 05 Novembre 2008
Una de les raons que em va portar a matricular-me al curs de fotografia fou aprendre a fer altre tipus de fotografia fora del que faig més a sovint, aprendre a controlar focus, flashos, reflectors… i principalment aprendre a controlar gent (ací encara no he arribat però doneu-me una mica de temps :D).
I abans d’aprendre a controlar focus, flashos i tota la pesca ja he tingut la primera oportunitat de posar-me al tema i com que sóc una mica temerari i com que les fotos eren per debaño que és on treballa mon pare i com que no exigien massa (tampoc paguen massa :D) m’he animat a arriscar-me.
La cosa consistia a fotografiar un parell de mobles amb els seus espill armaris… i fer alguns detalls. Allà vaig jo amb la càmera els objectius (Zuiko 14-54mm i Sigma 30mm), el flash (Metz AF44-O), el cable per separar-lo de la càmera (cal veure el joc que dona) i el focus que vaig fer fa un parell d’anys per a probes això si amb un filtre (tapa translúcida de carpeta) blau per igualar a la llum de flash.
Vam estar tota una vesprada tres persones (calia aguantar flash, reflectors (suro blanc i làmines de fusta), muntar, desmuntar…) i al final han eixit 12 fotos vàlides que demà acabaré de retocar, de moment amb les que tinc acabades he fet un petit muntatge per que veieu el resultat i em doneu la vostra opinió.
Click per veure en gran
Per cert si algú necessita fotos d’aquest estil ací un s’ofereix per al que faça falta amb els mitjans disponibles i a preus d’estudiant en pràctiques.
42 Ral·li Humorístic
Dimarts, 07 Octubre 2008
El diumenge passat va acabar el 42 Ral·li Humorístic de Carcaixent, el ral·li per als qui no el conegueu és probablement per als jove de Carcaixent la part més important de les festes. En el ral·li les les diferents “colles” d’amics han de convertir un cotxe en una “carrossa” sobre un tema (nosaltres enguany férem una tómbola) i disfressar-se per participar en una cavalcada, a més han de anar fent un muntó de proves durant tot el cap de setmana (a més de la prova d’inscripció, un o dos divendres abans, la de vídeo…).
Són tres dies (alguns més, donat que cal acabar el cotxe i això es fa sempre a últim hora i amb presses :D) de activitat frenètica, de dormir poc i riure molt, dies en que estar amb els amics, disfressar-se, fer el pallasso i en general passar-ho bé.
Enguany m’he decidit a no sols deixar constància fotogràfica sinó intentar fer un reportatge que fos capaç de captar l’essència del ral·li, no ho he aconseguit, però era d’esperar d’un repte tan complicat i queden molts ral·lis per continuar millorant els resultats. Per a fer les fotos he escollit la Olympus (no en tinc altra) i el 30mm f/1,4 que és petit (em permet dur-ho a tots els llocs i no intimida a la gent) i m’agrada per a aquest tipus de foto (retrat amb context generalment), més encara si com en aquest cas moltes de les fotografies son nocturnes (m’ha permès no usar gens el flash).
Click per accedir a la galeria
Analògic o digital, digital o analògic
Dijous, 25 Setembre 2008
El passat cap de setmana vaig anar a veure “Vicky Cristina Barcelona”, que per cert us recomane i en la pel·lícula hi ha un moment en que Maria Elena (Penelope Cruz) li diu a Cristina (Scarlet Johanson), que és aficionada a la fotografia, que per aconseguir millors resultats, deuria deixar la seva càmera digital i usar una analògica amb controls manuals, a més de revelar les seves fotos al quarto fosc que tenen hi ha a la casa.
Deixant de banda que la càmera que Maria Elena presta a Cristina és una Leica M6 (amb això entre les mans jo tampoc dubtaria xD), l’analògic té una atracció, les càmeres fins el laboratori, el carret, els químics, els olors, el llum roig, la foscor… a més veure sortir les fotos del paper blanc té una mica de màgica i una mica de ciència ¿que més es pot demanar?
Jo soc un novel del analògic mentre que al digital, amb millors o pitjors resultats, però em trobe com a casa, aconseguisc en paper el que veig en prendre la foto, cosa que no he aconseguit encara en analògic. El digital és còmode, barat, permet veure la foto i afinar en el moment, a més tinc un equip que em sembla quasi perfecte per si fos poc l’analògic és car, molt car, carrets, químics, paper… i requereix molt de temps, revelar, positivar cada foto…
Però veig les fotos que positivava ahir, ara ja seques (encara que han quedat de pena, sembla que el paper s’ha vetlat pel temps) i entenc a aquells que diuen que lo digital no és fotografia (opinió que no compartisc).Em dona la impressió que mentre en digital reflexa la realitat, l’analògic la interpreta, és com escoltar un CD o anar a un directe, el gra, les textures… fins i tot els cremats del analògic no tenen res a veure amb eixes lletges taques blanques del digital.
Em sembla que més prompte que tard eixa Vöigtlander telemètrica de carret acabarà caient i qui sap si algun dia una M6 
Les fotos positivades i secant-se
Memoria de jóvenes airados
Dilluns, 15 Setembre 2008
los que no tenemos donde,
los que siempre hablamos solos.
Nosotros, que no formamos parte,
decidimos seguir al margen,
viviendo en el alambre.
Memoria, de jóvenes airados,
vive al norte del futuro
y al sur de la esperanza…
Cautivos, en reinos conquistados,
donde habitan los silencios,
donde ya no queda nada.
Memoria, de jóvenes airados…
Nosotros, que estamos siempre alerta,
marcamos la diferencia,
sin haceros reverencias.
Vivimos, caminamos sin aliados,
amamos como soñamos,
soñamos siempre armados.
Memoria, de jóvenes airados,
vive al norte del futuro
y al sur de la esperanza…
Cautivos, en reinos conquistados,
donde habitan los silencios,
donde ya no queda nada.
Memoria de jóvenes airados…
Rosendo
Dimarts, 02 Setembre 2008
Hui fa una setmana vam tindre la sort de poder veure en directe a Rosendo, jo després de l’horeta que va tocar al Viña, tenia ganes de veure un concert complet, (ara em queda pendent Barricada). Les festes de Vilamarxant foren l’ocasió, i damunt gratis (que més es pot demanar).
Eixirem de Carcaixent tard, sense plànol i amb el GPS mort, així i tot arribarem relativament bé (pegarem una petita volta xD) i en temps encara per sopar i arribar al “recinte multiusos” prou abans que Rosendo s’animara a eixir. No hi havia massa gent (s’estava ample, i es podia arribar a primera fila sense empentar massa gent) i la pluja tot i amenaçar varies vegades no impedí el concert que fos un èxit, al menys per als assistents que gaudirem dels èxits de tota la vida amples i sense calor.
Pel que fa a les fotos he fet una excepció (tal vegada és un començament :S) incloent algunes (quasi la mitat) de les que us deixen en color i no sols en blanc i negre ¿com us agraden més aquestes fotos de concerts, en color o en blanc i negre?
Com sempre, clic per accedir a la galeria.
Ja en casa [Londres 08]
Dimarts, 26 Agost 2008
El dimarts a la nit arribàvem a casa després de passar 6 dies a Londres. Feia molts anys que no anava de viatge amb els meus pares, entre que el meu germà era massa nano i tal… ha passat molt de temps, però amb aquest hem recuperat molt (i l’estiu que bé toca Paris 09, si no hi ha cap contratemps).
El viatge ha estat més turístic que fotogràfic, en Londres hi ha massa coses i nosaltres teníem poc de temps i de vegades semblava que ens obligaren a veureu tot (el British Museus el veiérem sencer en 4 o 5 hores, seguides al final rebrollava mòmies :S) així que al final sols hi havien 300 fotos a la targeta, moltes més familiars que altra cosa (eixirà un bon àlbum, això si). No obstant alguns moments van donar prou de si, anàrem al mercat d’antiguitats de Portobello Road i allí vaig posar el 30mm i vaig gaudir moltíssim retratant l’ambient i a la gent, el metro també és molt fotogènic, alguns carrers…
Us deixe 20 fotos amb el Londres que jo he vist hi han fotos de Londinenses i també de turistes, he intentat evitar les postals tot i això hi ha una “postalera” i altres que s’arrimen. Espere que us agraden, sinó baix teniu els comentaris per posar-me verd (si us agraden també podeu dir coses boniques i em posaré roget xD).
Click a la foto per accedir a la galeria
